RESSENYA "indigneuvos"

Títol: Indigneu-vos!
Autor: Stéphane Hessel.
Traducció:
Edicions: 1º
Pàgines: 64 pàgines
SBN: 8423344711 ISBN-13: 9788423344710
Preu:5.00€

Contraportada:
Stéphane Hessel als seus 93 anys a escrit un llibre en el qual explica totes les seves experiències tots els seus pensaments i totes les idees que se li han passat pel cap a lo llarg de la seva vida.
Ell es un home que ha viscut per un recorregut de coses que molts pocs de nosaltres per no dir ningú ha passat.
Stéphane Hessel ens diu que ens hem de indignar contra el comerç, tot i que ho hem de fer amb no violència, hem de fer front al comerç i a les grans potencies que ens dominen. Ell ens diu que ell sap tot el que la gent a passat per que ell a set una de els persones que ha lluitat per aconseguir el que tenim avui en dia i que nosaltres ho hem de conservar.

Sinopsis:
Jo me llegit el llibre de Hessel amb una tarda.

En algun lloc que me tingut que parar i tornar-ho a llegir, per mi és un llibre que em costa d’entendre, però tot i així ho he fet. L'he llegit i ho he entès. Hessel ens diu que ens revelem contra el comerç i les grans potències i jo considero que te raó, de una forma pacifica tots hauríem de pensar, ordenar els nostres pensaments i fer contes del que de veritat necessitem o no.
Hessel és un home que jo desprès del que he llegit i tot li he agafat un gran respecte. Ell ha de ser un home molt savi perquè tot el que ell a aguantat poca gent ho va aguantar, i quan dic aguantar també vull dir superar-ho. Tots hauríem de fer com ell i INDIGNAR-NOS.

RESSENYA "agust amb la vida"

A gust amb la vida

Títol: A gust amb la vida
Autora:   Anna Gavalda
Traducció: Oriol Sánchez i Vaqué
EDICIONS 62 PENINSULA
Any d'edició: 2010
Pàgines: 144
EAN: 9788429766288
Preu: 12,00 €

Contraportada
Simon, Garance i Lola són tres germans que tenen més o menys 30 anys, s'escapen d'un casament familiar (el qual no els agrada) i van a buscar el seu germà petit, que és un guia turístic d'un castell perdut a la zona del Loira (el que quan explica les històries del castell als turístics, s'inventa algunes.). Durant un dia s'oblidaran dels seus fills, de les seves parelles, del divorci de la germana gran , de totes i cada una de les seves preocupacions, de les coses del dia a dia, i durant unes hores recordaran tot el que sentien i lo feliços que eren quan eren petits, quan tots els somnis encara eren possibles i entre ells existia una complicitat sincera, plena de riures i bromes. La protagonista diu que el que ells van viure allà va ser molt especial per a ella ja que trobava a faltar molt els seus germans, per que no molt sovint passava això de que estiguessis tots junts. Lleugera, tendra i alegre és aquesta novel·la, ens mostra una imatge de un dia entre amics (o família) un dia agradable i càlid.


Crítica
Jo tinc pocs anys, però crec que amb els pocs anys que fa que sóc capaç de llegir una novel·la he llegit llibres que m'han fet encongir el cor, que m'han fet plorar i que m'han fet riure d'una manera espectacular. Aquest llibre per mi no ha significat molt, potser és per que no tinc germans i no se lo important que és per a una família estar units. També pot ser per el fet de que no me fixa't prou en la obra i potser requereix una segona lectura. Tampoc es un llibre que a mi em fes molta il·lusió, més que res el vaig escollir per que d'entre els llibres que tenien les meves companyes aquest era el que més m'agradava i el que hem sortia més econòmic (gratis).
Podria dir que el llibre m'ha agradat, i no seria mentida, però no es un llibre que m'hagi llegit amb atenció com l'altre que em vaig llegir "Vella Malícia".
Del llibre m'agrada la relació que tenen els germans per que encara que estiguin es situacions molt diferents i en llocs allunyats ells es preocupen uns dels altres i volen estar junts i això es el que ha de fer una família.

Joan Salvat i Papasseit, més citat com Joan Salvat - Papassei (Barcelona, 16 de Maig 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un poeta espanyol, màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana. I va ser ell qui va escriure el poema de "drama en el port" Aquest poema pertany a l’avantguardisme, es un poema del llibre "poemes amb ondes hertzianes (1919)".
El tema d'aquest poema és una descripció d'un conjunt d'escenes que es produeixen en un port. I el que aquest poema descriu és que ell està en un port en la nit, veu els llums que fan els diferents vaixells o fanals que hi ha per allà. Es senten sorolls molt desagradables, ell allà no hi esta còmode. Llavors hi ha boira i les ones comencen a moure's se sent un tro. I a ell li agradaria estar lluny d'aquest port ja que no li agrada, no li sembla agradable l'ambient que té.
Aquest poema es pot dividir en dos parts:
1er: Anomenades estan les diferents frases que hi ha en el poema i de color vermell es on descriu com es el port i de color blau es quan descriu al turmenta que arriba.
2n: Les frases 1,2 i 3 representen D'Introducció, com si fos una història. Les frases 4,5,6 i 7 representen el nus, on es desenvolupa l'historia del poema i les frases 8, 9, 10 i 11 són el desenllaç d'aquest poema.
1- Glop d'oceà en la nit (habilitat amb la claror dels homes arc - voltaic)
2- Als meus peus llums blanques, verdes, Rojas..
3- El mascle transatlàntic udolant
4- Les sirenes no ho saben però xisclen
5- Els emigrants s'emprenyen
6- Passo ran de la daga que es fosca i creix
7- La boia inquieta tràngol
8- Ara les ones canten el desig D'Engolir
9- El tro al lluny sospir de les tenebres
10- jo em veig en l'horitzó
11- Fora el port les gavines reposem
Aquest poema presenta tres formes avantguardistes que es noten molt:
- La més notable es el cal.ligrama.
- Hi ha percepció d'elements en el món del motor (futurisme)
- Els signes de puntuació no estan marcats.
Les dos figures retòriques que es veuen a simple vista són:
- Símil: ex: tro -- un sospir de les tenebra
- Personificació: ex: les ones canten.
Papaseí escriu aquest poema basant-se en el seu antic ofici en el port, també es rebel·la es contra la classe social i lo dels emigrants. A mi personalment m'agrada molt con utilitza Papaseí el cal.ligrama, però no m'agrada el tema d'aquest poema. 

Les imatges visuals que a mi m’agraden.

M’agrada aquesta imatge perquè al principi no s’havia que volia dir i vaig haver d’obrir la pàgina per descobrir-ho, i al entendre de què anava l’assumpte hem va fer gràcia.  

Aquesta segona imatge m’agrada perquè ens mostra sense la necessitat de els paraules el que va significar aquella lluita del 75.

He escollit aquesta imatge perquè ara a socials hem estudiat fa poc aquest tema i hem va impressionar molt.

Ens diu que si girem la A al rebés es com el cap d’un bou.

El silenci sempre a d'anar lligat a la incomoditat?

Entro a l'aula, m'assento i hem quedo callat. Observo com aquells alumnes, als quals de tant en guant anomenem amb els companys de la feina " els petits dimonis que ens porten més problemes que ningú", tots riuen i xisclen. Corren per l'aula ja que jo no els he dit que s'assentin i es quedin callats, per què avui es diferent, avui no obriré la boca. un cop acabades les gracietes tot comença a quedar en més i més silenci, per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassos.
Alguns dels alumnes estan agitats. Observo com comença'n a bellugar-se i a mira el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada.
Tot aquestes coses passen amb uns simples 15 minuts fins que jo decideixo obrir la boca per trencar l'incomodo silenci i dic amb una beu ronca tirant cap a xiuxiueig:
_ Què passa aquí? pregunto.
Aleshores comença lentament una discussió que és el que havia volgut tota l'estona sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?


          
                                                       MITH ALBON, Els dimarts amb Morrie.

TEXT 115 Ex2

Sóc lletja. Ja ho sé ja. Ningú s'equivoca amb mi. Saben i sé que sóc lletja. Diuen que sóc poc agraciada, ho poc afavorida però molt bona noia, diuen que no sóc ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens bonica. Però tinc un no sé què... Però igualment sóc lletja. Espantosament fastigosament lletja. Tothom hem mira. S'hi fixen i desvien la mirada, gaudeixen de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No són els primers que ho fan, tothom ho fa, però no mi puc acostumar. Comenten el meu aspecte, hem descriuen en veu alta, i parlen de les meves faccions amb els seus amics, hem fan servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que són. Es pensen que sóc una paranoica? Això pot ser cert, Però al igual sóc lletja.

TEXT 115 Ex1

Sóc gras. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc gras. No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi, ni normal tirant a Gras, ni gens prim però te un no sé què, no. Sóc gras i punt. Espantosament, fastigosament gras. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva grassa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, i parlin del meu aspecte amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.