Jo ja s'havia que el que estava fent estava malament, però què hi podia fer? Quant t'enamores d'una persona t'enamores i punt! I axis és el que em va passar ami. Aquell estiu vaig decidir anar al camp, allà hi tenia una de les cases que tinc escampades per tot l'alt Empordà. En aquell patit poble la vaig veure a ella per primer cop, era tan preciosa, tant especial.. Els seus cabells eren llargs i rossos, d'aquells que et podries passar hores mirant i mai te'n cansaries. En Jaume, el meu cusi ja m'ho va dir ja! 2No et fixis amb aquesta es la novia d'en Pau!” Que qui és en pau? Dons el meu antic millor amic, amb aquell noi hi havia passat totes les hores de la meva infància, tots els estius que havia anat a passar al poble.
El primer dia que em vaig retrobar amb en Pau anava amb ella, la Laura, el meu àngel de cabells llargs. Em va donar una ràbia quan els vaig beure junts! En aquell moment vaig pensar que feien una parella horrorosa, que ella quedaria molt millor amb mi!
Jo veritablement em sentia molt malament per haver-me enamorat de la novia del meu millor amic de la infantesa, però que hi podia fer? Les cosses del cor van axis! “fes el que et digui el cor i no el cap!” Deia el meu pare sempre.
A mi sempre m'han dit un noi fet a la antiga. Però jo sóc així! És a dir que, li vaig escriure una carta allà en forma de poema, ven currada. I un dia li vaig deixar sota la porta de casa seu. Al final de la carta li vaig deixar el meu numero de telefono i li vaig dir que em truques. A la carta li deia que ens trobem, que m'agradava i que des de que l'havia vist m'havia enamorat d'ella.
Suposo que us preguntareu que va passar.. Dons resulta que ella no va llegir pas la carta, el que la va llegir va ser en Pau! Aquella tarda va venir a casa meu i ma va deixar unes quantes cosses clares ! No ho se pas com va anar tot! Però en Pau amb lo gran i robust que és hem va ven espantar, tant que s'hem va passar l'enamorament de cop! En aquell moment el que vaig pensar va ser que lo millor que podia fer era agafar la meva maleta i anar-me'n cap a al ciutat en el meu pis, amb els meus amics i deixar en pau i la seva novia sols.
I això vaig fer. Al cap de dos mesos ma va arribar un sms de la Laura, posava que havia llegit la meva carta, que li havia agradat molt i que li agradaria quedar amb mi. Però jo després del espant d'en Pau li vaig dir que se'n anés amb el seu xicot, i que ma deixes a mi en pau.
