TEXT 115 Ex2

Sóc lletja. Ja ho sé ja. Ningú s'equivoca amb mi. Saben i sé que sóc lletja. Diuen que sóc poc agraciada, ho poc afavorida però molt bona noia, diuen que no sóc ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens bonica. Però tinc un no sé què... Però igualment sóc lletja. Espantosament fastigosament lletja. Tothom hem mira. S'hi fixen i desvien la mirada, gaudeixen de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No són els primers que ho fan, tothom ho fa, però no mi puc acostumar. Comenten el meu aspecte, hem descriuen en veu alta, i parlen de les meves faccions amb els seus amics, hem fan servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que són. Es pensen que sóc una paranoica? Això pot ser cert, Però al igual sóc lletja.