El silenci sempre a d'anar lligat a la incomoditat?

Entro a l'aula, m'assento i hem quedo callat. Observo com aquells alumnes, als quals de tant en guant anomenem amb els companys de la feina " els petits dimonis que ens porten més problemes que ningú", tots riuen i xisclen. Corren per l'aula ja que jo no els he dit que s'assentin i es quedin callats, per què avui es diferent, avui no obriré la boca. un cop acabades les gracietes tot comença a quedar en més i més silenci, per un moment es fa un gran silenci i comencem a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassos.
Alguns dels alumnes estan agitats. Observo com comença'n a bellugar-se i a mira el rellotge. Alguns estudiants guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada.
Tot aquestes coses passen amb uns simples 15 minuts fins que jo decideixo obrir la boca per trencar l'incomodo silenci i dic amb una beu ronca tirant cap a xiuxiueig:
_ Què passa aquí? pregunto.
Aleshores comença lentament una discussió que és el que havia volgut tota l'estona sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?


          
                                                       MITH ALBON, Els dimarts amb Morrie.

TEXT 115 Ex2

Sóc lletja. Ja ho sé ja. Ningú s'equivoca amb mi. Saben i sé que sóc lletja. Diuen que sóc poc agraciada, ho poc afavorida però molt bona noia, diuen que no sóc ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens bonica. Però tinc un no sé què... Però igualment sóc lletja. Espantosament fastigosament lletja. Tothom hem mira. S'hi fixen i desvien la mirada, gaudeixen de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No són els primers que ho fan, tothom ho fa, però no mi puc acostumar. Comenten el meu aspecte, hem descriuen en veu alta, i parlen de les meves faccions amb els seus amics, hem fan servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que són. Es pensen que sóc una paranoica? Això pot ser cert, Però al igual sóc lletja.

TEXT 115 Ex1

Sóc gras. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc gras. No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi, ni normal tirant a Gras, ni gens prim però te un no sé què, no. Sóc gras i punt. Espantosament, fastigosament gras. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva grassa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, i parlin del meu aspecte amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.

Sense tu!

és de nit.. (C.Copulatiu)
és tot fosc... (C.copulatiu)
estic sol i no hi ha ningu... (C.copulatiu)(C.I)
és de nit...(C.copulaiu)
un record...
dins el cor (C.C.Lloc) ella hi és a dins...(C.copulatiu)
els seus ulls són brillans (C.copulatiu)
i un sumriure extrabagan(C.Predicatiu)
ja no i és (C.copulatiu) l'he perduda (C.D)
va marxa lluny del meu abast(C.C.Lloc)
i sempre estara el meu cor...(C.copulatiu)

sense tu jo no puc(C.I)
sense tu si no i ets(C.copulatiu)
sense tu jo no soc ningu...(C.copulatiu)
sense tu jo no puc(C.I)
sense tu si no i ets(C.copulatiu)
sense tu jo no soc ningu...(C.copulatiu)

és de nit...(C.copulatiu)
és tot fosc..(C.copulatiu)
no estic sol no ho estic(C.copulatiu)
tu estas amb mi(C.copulatiu)
i els teus ulls són brillans(C.copulatiu)
i un sumriure extrabagan(C.Predicatiu)
i sempre estarà el meu cor...(C.copulatiu)

sense tu jo no puc(C.I)
sense tu si no i ets(C.copulatiu)
sense tu jo no soc ningu...(C.copulatiu)
sense tu jo no puc(C.I)
sense tu si no i ets(C.copulatiu)
sense tu jo no sóc ningu..(C.copulatiu)

nooohhoo

si no estas aqui(C.copulatiu)
si no estas amb mi(C.copulatiu)
jo no et puc mirar(C.I)
jo no et puc sentir(C.I)
si no estas aqui(C.copulatiu)
si no estas amb mi(C.copulatiu)
jo no et puc tucar(C.I)
jo no et puc bassar(C.I)
i sempre estaràs el meu cor....(C.copulatiu)

és de nit.... (C.copulatiu)